La Universitat de Barcelona té 157 investigadors entre els més influents del món
Un total de 157 membres del personal investigador de la Universitat de Barcelona es troba entre el 2 % dels científics amb més influència del món. Són els més citats en les seves disciplines, segons la nova actualització de la base de dades que publica el grup editorial Elsevier, coneguda com a rànquing de Stanford. La UB és la universitat de l’Estat amb més personal investigador en aquest grup de científics líders. La UB, amb 174 investigadors, també és la primera de l’Estat en una classificació elaborada exclusivament amb les citacions del darrer any, el 2024, que té com a objectiu distingir els investigadors que han aconseguit un gran impacte en les darreres publicacions que han fet. La llista d’investigadors de la UB destacats en el rànquing de Stanford, tant en la classificació general com en la d’investigadors amb més impacte recent, es pot consultar en línia.
Un total de 157 membres del personal investigador de la Universitat de Barcelona es troba entre el 2 % dels científics amb més influència del món. Són els més citats en les seves disciplines, segons la nova actualització de la base de dades que publica el grup editorial Elsevier, coneguda com a rànquing de Stanford. La UB és la universitat de l’Estat amb més personal investigador en aquest grup de científics líders. La UB, amb 174 investigadors, també és la primera de l’Estat en una classificació elaborada exclusivament amb les citacions del darrer any, el 2024, que té com a objectiu distingir els investigadors que han aconseguit un gran impacte en les darreres publicacions que han fet. La llista d’investigadors de la UB destacats en el rànquing de Stanford, tant en la classificació general com en la d’investigadors amb més impacte recent, es pot consultar en línia.
Entre els 230.333 científics que inclou la base de dades, 3.816 estan adscrits a institucions de l’Estat espanyol i, d’aquests, més del 53 % estan adscrits a universitats públiques. Darrere la UB hi ha la Universitat Complutense de Madrid (amb 106 investigadors adscrits), la Universitat de Granada (100), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València (ambdues amb 90 investigadors).
El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) és l’organisme amb més investigadors destacats (692), ja que suma tots els centres de recerca que té d’arreu de l’Estat. En el cas de Catalunya, la xifra total de científics és de 947 (el 24,8 % dels de l’Estat). La UB aplega el 34 % dels investigadors de les universitats catalanes que apareixen en el rànquing.
A escala mundial, el país amb més investigadors són els Estats Units. Tot seguit, hi ha el Regne Unit, la Xina i Alemanya. Espanya ocupa la dotzena posició.
Un total de 174 investigadors de la UB, en el grup dels que aconsegueixen més impacte el darrer any
Pel que fa al llistat d’investigadors amb més impacte el darrer any, dels 236.313 que s’hi inclouen, 174 estan adscrits a la UB, que és la universitat líder a l’Estat. La segueixen la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Granada (cadascuna amb 125 investigadors) i la de València (amb 118 investigadors).
En el grup de científics líders establert per aquest rànquing, n’hi ha de més de cinquanta disciplines de diferents àmbits del coneixement: des de les ciències de la vida i de la salut fins a les ciències experimentals (com la física i la química), les enginyeries, les ciències socials (com l’economia) o les humanitats (com la comunicació i la filologia).
El rànquing de Stanford, que s’elabora a partir de la informació que proporciona la base de dades Scopus, mesura la influència del personal investigador segons la producció i l’impacte en els camps de coneixement a què s’adscriuen les seves publicacions. Cal dir, però, que les adscripcions institucionals s’assignen partint de la primera adreça del darrer article que recull l’eina Scopus per al període estudiat, cosa que pot afectar els resultats en el cas del personal investigador amb més d’una adscripció o en el cas de la mobilitat temporal, pròpia de la recerca.